Tot s'expandeix tan ràpid, que abans d'aprofundir en un nou concepte, es fa avorrit, de tan que s'escolta. Tot allò que genera reclam, s'utilitza en els llocs més inversemblants. I malauradament, poc a poc, el mateix avorriment desgasta el seu potencial o significat genuí.
Amb una certa impaciència, passem per sobre de les paraules, sense aturar-nos en l'origen, el motiu, els matisos i la grandesa de la mateixa. Parlem o escrivim, com ho fa el teclat fred d'una maquina. Lletres buides d'experiència, soroll sense armonia, expressió sense saviesa.
Aleshores avui, et convido al silenci. No absent de so, només net de dogmes, mites, teories, decrets i modes. Per escoltar i honorar la veritat que hi ha en tu. Per discernir el què és vàlid del que és absurd o incoherent pel teu moment present. Per ser assertiu i respectuós amb el teu camí i la teva sàvia naturalesa.
Ni que sigui només avui, pssssst silenci.
annamasté
