Una reflexió per la independència

Soc fidel defensora de la pau, la justícia i la llibertat d’expressió. 

Observo el què passa des de la incomprensió i la incertesa. 

Em sento víctima d’una situació surrealista on rés no té el sentit 

que he après a donar a les coses. Impotent i aspectant, 

es desperta en mi una energia instintiva de protegir els meus i el lloc que ocupen.

També, però, sento la contrarietat quan miro qui crida en multitud i

és incapaç d’expressar-se a casa seva. Quan miro qui demana la llibertat i 

no s’atreveix a ser lliure. Quan miro qui es manifesta per la independència 

d’un poble i no respecta la individualitat del qui té a prop. 

Quan miro a qui s’indigna amb l’oposat i manipula i abusa i oprimeix i sotmet, 

a qui te al costat.

Des de la finestra de casa, m’emociono veient tanta gent unida per una causa 

però a la consulta encara rebo dones assetjades per la seva parella, 

fills oprimits per un pare dictador, 

treballadors humiliats per un empresari prepotent, etc, etc, etc...

Desitjo un país lliure per nosaltres i els nostres fills,

sempre que aprenguem a ser lliures per dins i respectar la llibertat dels altres.

Desitjo que puguem expressar com volem la nostra societat, 

sempre que entre companys, parelles, amics, veïns, germans...

es permeti l’autenticitat sense judici ni menyspreu.

Desitjo la independència de Catalunya, sempre que aquells que hi visquin 

siguin responsables de si mateixos i no s’alimentin de la vida d’un altre.

I m’uneixo a l’aturada del país, desitjant que un altre dia, 

ho deixem tot per abraçar al nostre fill, per escoltar al nostre avi o 

per acompanyar a qui pateix.

Feliç diumenge!