dimarts, 25 de setembre del 2018

Preciosa jornada de portes obertes

 


 

Gràcies a l’espai que ens aixopluga...
Gràcies a cada part d’aquest equip meravellós amb el que sento la força de una unitat.
Gràcies a cada persona que ens arriba i ens obre el seu cor per abraçar-lo i mimar-lo amb cura i dolçor. Cada persona que comparteix el seu camí i ens omple amb el seu perfum únic.
I gràcies a l’univers, a la naturalesa, al tot i a tot, per permetre’m ser-hi present, nodrir-me l’ànima i veure-ho des de la consciència.
Namasté anna

dijous, 13 de setembre del 2018

Reflexions


Aquesta societat em va educar perquè pugues convertir-me en la dona que s’espera. 
Em va donar les pautes per poder amagar l’instin i l'autenticitat. 
Em va il·luminar el camí per on tothom passava i em va ensenyar que en la foscor hi havia el perill. Que havia d'evitar el misteri i la incertesa i que nomes em calia seguir el trajecte marcat per arribar a ser qui havia vingut a ser. Em va mostrar imatges del meu futur, de mi mateixa aconseguint tots els objectius marcats. Em va alliberar del meu animal intern per garantir-me la seguretat i la felicitat. Que ara no recordo com la dibuixava....
He passat la vida buscant-me i trobant-me. Perdent-ho tot per recuperar el contacte amb mi mateixa. He quedat a les fosques una i una altre vegada i m'he paralitzat de por fins adonar-me de que nomes hi havia calma. Quan he vist que el misteri i la incertesa son uns braços materns que et suspenen a l'aire en un dolç balanceig. 
M'he adonat que no hi ha camins, que en la presencia del meu Ser, hi ha un bosc immens i viu que m’aixopluga i em nodreix. He conegut el meu animal intern, l'he desafiat mirant-lo als ulls i de seguida he vist el meu millor amic, amb tota la seva fortalesa però capaç de rebolcar-se amb mi en un joc innocent. 
He cremat totes les fotografies d'un futur inexistent i amb les cendres he fet un temple al meu present. Preciós present des de la presencia del meu Ser!!! 
namasté anna