Aquesta societat em va educar perquè pugues convertir-me en la dona que s’espera.
Em va donar les pautes per poder amagar l’instin i l'autenticitat.
Em va il·luminar
el camí per on tothom passava i em va ensenyar que en la foscor hi havia el
perill. Que havia d'evitar el misteri i la incertesa i que nomes em calia
seguir el trajecte marcat per arribar a ser qui havia vingut a ser. Em va
mostrar imatges del meu futur, de mi mateixa aconseguint tots els objectius
marcats. Em va alliberar del meu animal intern per garantir-me la seguretat i
la felicitat. Que ara no recordo com la dibuixava....
He passat la vida buscant-me i trobant-me. Perdent-ho tot
per recuperar el contacte amb mi mateixa. He quedat a les fosques una i una
altre vegada i m'he paralitzat de por fins adonar-me de que nomes hi havia
calma. Quan he vist que el misteri i la incertesa son uns braços materns que et
suspenen a l'aire en un dolç balanceig.
M'he adonat que no hi ha camins, que en
la presencia del meu Ser, hi ha un bosc immens i viu que m’aixopluga i em
nodreix. He conegut el meu animal intern, l'he desafiat mirant-lo als ulls i de
seguida he vist el meu millor amic, amb tota la seva fortalesa però capaç de
rebolcar-se amb mi en un joc innocent.
He cremat totes les fotografies d'un
futur inexistent i amb les cendres he fet un temple al meu present. Preciós
present des de la presencia del meu Ser!!!
namasté anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada