Quan la foscor arriba al seu absolut, s'atura, deixa de créixer, acaba.

La llum, en canvi, pot augmentar fins esclatar, fins a esmicolar-se i destruir-se, convertint-se de nou, en milers d'espurnes. Fins rendir-se a la foscor que ocupa.

L'espai doncs, és la negror. La calma i la quietud. La limitació i el repòs.

No temis a la teva ombra, doncs és la cambra que et permet brillar.

annamasté